Vardiff i dificultat de share fixa
Com el pool ajusta sol la dificultat de share, per què els vostres guanys no canvien amb ella i els pocs casos en què convé fixar-ne un valor.
Què fa el vardiff
La dificultat de share decideix com de difícil és trobar una sola share. La dificultat variable del pool (vardiff) vigila amb quina rapidesa envia shares el vostre rig i reajusta la dificultat fins que les shares arriben a un ritme objectiu constant: un rig gran rep shares més difícils, i un rig petit, més fàcils. Els vostres GUANYS no canvien en cap cas, perquè una share més difícil compta proporcionalment més; només canvia el ritme d'enviament.
Per què importa un ritme constant
Una dificultat massa fàcil inunda el pool i la vostra connexió de shares minúscules; una dificultat massa alta vol dir shares tan rares que el hashrate del vostre tauler oscil·la molt i un reinici malbarata més feina en trànsit. El ritme objectiu és el punt d'equilibri, i per a gairebé tothom el vardiff el troba millor que un número triat a mà.
Quan ajuda una dificultat estàtica
Fixar una dificultat (on el pool ho admet, mitjançant el port o un sufix a l'inici de sessió) és útil en uns quants casos reals: configuracions de proxy que agreguen molts workers petits, potència de mercats de lloguer que es comporta malament durant els passos de reajust, i proves de rendiment en què voleu que els recomptes de shares siguin comparables entre execucions. Si cap d'aquests casos és el vostre, deixeu activat el vardiff.
Quan perjudica una dificultat estàtica
Una dificultat fixa molt per sota del nivell natural del vostre rig malbarata amplada de banda i capacitat del pool sense cap guany addicional; molt per sobre, les vostres estadístiques es tornen sorolloses i triguen a estabilitzar-se. Si fixeu un valor, comenceu per la dificultat en què s'ha estabilitzat el vardiff (visible a la consola del vostre programari de mineria) en lloc d'endevinar-la.