Què és la criptografia postquàntica?
Per què els ordinadors quàntics amenacen les signatures que fan servir la majoria de monedes, què és ML-DSA, com gestiona Quantus les seves signatures més grans i què vol dir per a la mineria.
El problema que creen els ordinadors quàntics
La majoria de criptomonedes signen les transaccions amb esquemes de corba el·líptica com ECDSA o Schnorr. La seva seguretat es basa en un problema matemàtic que els ordinadors normals no poden resoldre en cap temps pràctic, però que un ordinador quàntic prou gran amb l'algorisme de Shor sí que podria resoldre. Qualsevol que tingués una màquina així podria deduir una clau privada a partir de la seva clau pública i gastar les monedes.
Què és l'ML-DSA
L'ML-DSA és un esquema de signatura digital basat en problemes de reticles, per als quals no es coneix cap atac quàntic eficient. Es va estandarditzar dins del programa de criptografia postquàntica del NIST i prové del disseny CRYSTALS-Dilithium. Quantus signa cada transacció amb aquest esquema: amb ML-DSA-65 per defecte, i amb ML-DSA-87 per als usuaris que volen un nivell de seguretat més alt.
El cost, i com el gestiona Quantus
Les signatures postquàntiques són molt més grans: una signatura ML-DSA-65 ocupa 3.309 bytes, mentre que una de corba el·líptica en fa uns 64. Quantus fa servir proves de coneixement zero i agregació criptogràfica per reduir l'espai addicional que això ocupa a la cadena.
I la mineria?
La prova de treball es basa en una funció hash i no en signatures, i les funcions hash estan molt menys exposades: la millor acceleració quàntica coneguda contra elles, l'algorisme de Grover, només és quadràtica. Quantus es mina amb el hash Poseidon2. Per a vós com a miner no canvia res: mineu amb la vostra adreça qz com amb qualsevol altra moneda.