Mineria i impostos: què cal registrar i per què el registre és la part difícil

Llegiu això primer

Això no és assessorament fiscal i no ho pot ser. Les normes, els tipus, els llindars i les definicions varien segons el país i canvien, i com s'apliquen depèn de dades sobre vós que un article no pot conèixer. El que sí que pot fer és descriure la forma de la qüestió, perquè quan us assegueu amb algú qualificat hi arribeu amb els registres correctes en lloc d'un any de suposicions.

L'únic consell realment universal d'aquest article és al final, i és començar a guardar els registres ara en lloc de fer-ho en temporada de declaracions, perquè la informació que necessiteu és fàcil de recollir quan passa i gairebé impossible de reconstruir després.

Dos moments, no un

Gairebé tots els sistemes fiscals que han tractat la mineria la consideren com dos esdeveniments separats, i confondre'ls és l'error més habitual dels miners.

El primer és quan les monedes arriben i passen a ser vostres. La majoria de sistemes ho tracten com a ingrés, mesurat pel valor que tenien les monedes en la vostra pròpia divisa en aquell moment. El segon és quan més endavant les veneu, les intercanvieu o les gasteu. És un esdeveniment separat, i el que hi importa és la diferència entre el que obteniu i el valor que tenien les monedes quan les vau rebre.

Mantenir-les, durant el temps que sigui, normalment no és un esdeveniment per si sol. Que el preu es mogui mentre les teniu no és la qüestió; la qüestió és què feu a cada extrem.

Per què el registre és més difícil que la norma

La norma cap en una frase. Aplicar-la no, i el motiu és el calendari de pagaments.

Un pool que paga cada hora genera un esdeveniment de cobrament cada vegada que us paga. Al llarg d'un any són milers, i cadascun necessita el valor d'aquell import concret, d'aquella moneda concreta, en aquella hora concreta, en la vostra divisa. Ningú no ho reconstrueix a l'abril de memòria, i fer servir un sol preu per a tot l'any és incorrecte i, per a qualsevol que ho comprovi, evidentment incorrecte.

Aquest és l'argument pràctic per anar-ho recollint sobre la marxa, i és el motiu pel qual existeixen eines per a això. Feu servir el que feu servir, necessita les mateixes dades, i totes estan disponibles mentre passen.

Què cal guardar

Per cada pagament rebut:

• La data i l'hora en què va arribar.
• L'import i de quina moneda era.
• Quant valia aquell import en la vostra pròpia divisa en aquell moment.
• L'identificador de la transacció i l'adreça del moneder on va anar.

I per separat, per a l'any sencer:

• Què vau pagar pel maquinari, i quan.
• L'electricitat atribuïble a la mineria, que és molt més fàcil de justificar si els rigs tenen el seu propi comptador.
• Les comissions del pool i qualsevol comissió del desenvolupador del programari de mineria, que surten totes dues del que se us ha abonat.
• Cada venda, intercanvi o despesa posterior de monedes minades, amb els mateixos camps que a dalt.

D'on surten aquí aquestes xifres

La pàgina Pagaments llista tots els vostres pagaments amb la data i l'hora, l'import i l'identificador de la transacció, i el vostre tauler té el mateix historial per worker. L'API pública serveix els mateixos registres, que és la via pràctica per a qualsevol que tingui prou pagaments perquè copiar-los a mà no sigui raonable, i la referència de l'API documenta els punts d'accés i els seus camps.

L'única xifra que el pool no té és el preu en la vostra pròpia divisa en el moment de cada pagament. Aquesta surt de la font de preus que acordeu fer servir vós i el vostre assessor, aplicada de manera coherent. La coherència importa més que la font que trieu: canviar a mig any és el que costa d'explicar.

Afició o negoci

La majoria de sistemes distingeixen entre la mineria com a activitat personal i la mineria com a negoci, i la diferència canvia tant el que deveu com el que podeu deduir. On és la línia varia, però les preguntes que es fan s'assemblen: com d'organitzada està l'activitat, quant hi ha en joc, si es porta d'una manera que sembla pensada per obtenir beneficis, quant del vostre temps hi dediqueu.

Dos exemples, presentats com a exemples i no com una llista. Els Estats Units graven les monedes minades com a ingressos ordinaris pel seu valor en el moment de rebre-les, i tracten l'activitat com a treball per compte propi quan equival a una activitat comercial o un negoci en lloc d'una afició, cosa que comporta un impost addicional propi. El Regne Unit es pregunta si l'activitat equival a una activitat comercial, amb criteris establerts de fa temps; quan no ho és, el valor del que heu rebut continua tributant com a ingressos diversos, i les transmissions posteriors s'examinen de nou per separat.

El patró en tots dos casos, i en la majoria d'altres, és que una operació més gran i més deliberada es tracta més com un negoci: més coses que es poden compensar amb els ingressos, i més obligacions que l'acompanyen.

El que sol anar malament

• No registrar res en el moment del cobrament. L'error més car de tots, perquè el segon esdeveniment no es pot calcular sense el primer, i quan us en adoneu els preus ja són històrics.
• Un sol preu per a tot l'any. Còmode, incorrecte i visiblement incorrecte.
• Declarar només la venda. L'ingrés en el moment del cobrament és un esdeveniment separat i no desapareix perquè no hàgiu venut.
• Monedes de mineria i monedes personals en un mateix moneder. Destriar anys després quines monedes venien d'on és la situació de la qual avisen tots els qui assessoren sobre això. Feu servir un moneder o un compte separat per a la mineria des del principi.
• Deduccions sense res al darrere. L'electricitat i el maquinari sovint són deduïbles d'alguna manera, però només si teniu alguna cosa per demostrar-ho, i per això el comptador val la pena.
• Suposar que petit vol dir exempt. En molts llocs hi ha llindars, però normalment determinen si heu de presentar la declaració, no si l'ingrés compta.

L'única recomanació

Poseu en ordre els registres ara, i feu que algú qualificat del vostre país us expliqui què signifiquen. Els registres són la part que només vós podeu produir, no costen gairebé res mentre arriben els pagaments, i qualsevol professional que pugueu contractar començarà demanant-vos exactament la llista de dalt.