Canvi automàtic de moneda: quan compensa i quan us costa sense que us n'adoneu

Què fa un commutador

Un commutador de rendibilitat vigila diverses monedes que el vostre maquinari podria minar, calcula què guanyaria cadascuna ara mateix i mou el rig a la que sembla millor. Els mercats de lloguer fan el mateix en nom vostre quan veneu hashrate en lloc de minar-hi.

L'argument és evident i el càlcul sembla irrebatible: estar sempre a la moneda que paga millor. De vegades és realment encertat. La resta del temps s'equivoca amb tota seguretat, i el motiu és que la comparació que fa no és la comparació que us paga.

Compara estimacions, no resultats

La xifra amb què un commutador fa la classificació és l'ingrés per unitat de hashrate, calculat a partir de la dificultat actual d'una moneda i del seu preu actual. Totes dues coses es mouen, i la segona es mou per motius que no tenen res a veure amb la mineria.

Això fa que la classificació sigui una previsió sense marge d'error. Quan dues monedes estan a pocs punts percentuals l'una de l'altra, que és la major part del temps, la classificació queda dins del soroll i un commutador que hi actua aposta a cara o creu mentre paga costos reals pel canvi.

El primer cost: el rig s'atura

Canviar vol dir reiniciar el programari de mineria i, sovint, reconstruir el conjunt de dades que necessita el nou algorisme abans de poder produir la primera share. Mentrestant el rig no guanya res.

Un cop al dia això és invisible. Cada vint minuts és un impost permanent sobre tota l'operació, i creix amb el nombre de targetes. Aquest és el cost que la gent descobreix després d'un mes de canvis, quan els guanys totals són més baixos que abans i els gràfics de hashrate semblen correctes.

El segon cost: la ronda que abandoneu

Aquest és el que sorprèn la gent, i depèn completament de com paga el pool que deixeu.

En un esquema que paga per ronda, les vostres shares són el vostre dret sobre el bloc que aquella ronda acabarà trobant. Si marxeu abans, heu assumit el risc i la recompensa se l'endú un altre. Els esquemes pensats per desincentivar exactament aquest comportament, en què el pagament depèn de la vostra part de l'historial recent, ho fan encara més explícit: marxar reinicia la vostra posició, i la feina que teníeu acumulada deixa de comptar.

En un esquema que paga per share, aquest cost és gairebé zero. Cada share ja tenia un preu quan la vau enviar, així que marxar només us costa el temps que triga el canvi.

Així que la versió honesta del consell és: un commutador té sentit en el pagament per share, o en un pool on us quedeu prou temps per veure acabar les rondes. Canviar sovint entre pools basats en rondes vol dir finançar repetidament rondes que paguen a un altre.

El tercer cost: la pols que deixeu enrere

Cada moneda que visiteu deixa un saldo en algun lloc. Si està per sota del llindar de pagament d'aquell pool quan marxeu, s'hi queda, i un commutador que toca una dotzena de monedes en un mes deixa una dotzena d'imports petits encallats en una dotzena de pools.

Per separat són insignificants, en conjunt no, i sovint no es recuperen mai perquè arribar a cada llindar voldria dir tornar a aquella moneda prou temps per guanyar la resta.

Els dos paràmetres que ningú canvia

Gairebé tots els commutadors ofereixen tots dos paràmetres i gairebé tothom els deixa amb el valor per defecte, que és d'on ve la major part del perjudici.

• El marge. Quant millor ha de semblar l'altra moneda perquè es produeixi un canvi. Un valor per defecte proper a zero canvia amb el soroll. Poseu-lo prou ample perquè el canvi pagui el reinici, la ronda abandonada i la pols que deixarà.
• El temps mínim de permanència. Quant de temps s'ha de quedar quiet el rig abans que se li permeti tornar a canviar. Sense aquest paràmetre, dues monedes que s'intercanvien la posició repetidament produeixen un rig que es passa el dia reiniciant-se.

Quan canviar és la resposta correcta

• Llogueu el hashrate en lloc de minar-hi. El comprador assumeix el risc de la moneda i a vós se us paga pel hashrate, que és el cas per al qual es va crear tot aquest model.
• Les diferències entre monedes són realment grans, no d'uns pocs punts percentuals. De tant en tant una moneda es mou prou perquè la classificació no sigui a cara o creu.
• Mineu per vendre immediatament i no guardeu res, així que l'única cosa que importa són els ingressos d'aquesta setmana.

Quan no ho és

• Una o dues targetes. El cost del reinici representa la mateixa proporció en un rig petit que en un de gran, i els ingressos addicionals que pot captar són petits en termes absoluts.
• Voleu guardar una moneda en la qual creieu. Un commutador optimitza aquesta setmana i ven la resta, que és just el contrari d'aquesta posició.
• Els algorismes implicats necessiten una reconstrucció pesada a cada canvi. El cost de cada canvi pot superar qualsevol valor de la diferència en la classificació.
• Els vostres rigs són lluny dels pools entre els quals canviaríeu. Una moneda millor en un servidor llunyà pot ser pitjor al vostre moneder un cop comptades les shares obsoletes.

L'alternativa que sol guanyar

Trieu una moneda per motius que aguantin una setmana, mineu-la i deixeu que l'efecte acumulat d'un rig que no s'atura mai faci la feina. Després reviseu-ho cada mes amb xifres reals en lloc d'una classificació en directe: el que ha rebut el vostre moneder, comparat amb el que el mateix maquinari hauria rebut en un altre lloc durant el mateix període.

Aquesta comparació val la pena fer-la i val la pena actuar-hi quan és concloent. Simplement no cal fer-la cada quinze minuts, i feta tan sovint costa més del que troba.