On es permet la mineria, i com es tracten els ingressos
La majoria de països ni acullen ni prohibeixen la mineria: la graven, hi demanen llicència o compliquen la banca. Les tres situacions possibles d'un país, per què la política energètica es mou més de pressa que la llei cripto i com es tracten els ingressos en alguns dels mercats més grans.
Llegiu això primer
Això no és assessorament legal ni fiscal, i un article no en pot donar. Les normes varien segons el país, canvien sense gaire avís i sovint depenen de fets sobre vós que res escrit per a un públic general no pot saber. El que segueix és la forma de la pregunta i on hi ha les respostes reals, perquè sapigueu què heu de preguntar i a qui.
Hi ha una cosa que sí que es pot generalitzar: comproveu les normes abans de comprar maquinari, no després. Totes les versions cares d'aquesta història comencen amb un equip que ja estava pagat.
Tres estats, no dos
La gent pregunta si la mineria és legal al seu país com si la resposta fos sí o no. A la pràctica hi ha tres estats, i gairebé tothom és al del mig.
Permesa vol dir que la mineria és una activitat normal: compreu el maquinari a la botiga, pagueu l'electricitat amb una tarifa normal i declareu els ingressos com qualsevol altre ingrés. Prohibida vol dir que l'activitat mateixa està prohibida, i hi ha un nombre petit de països en aquest grup. La Xina té prohibida la mineria des del 2021 i la prohibició s'ha mantingut.
L'estat del mig és on hi ha els problemes interessants. La mineria és legal, i una altra cosa la fa difícil: una tarifa separada i més cara per als miners, un requisit de registre o de llicència, una restricció estacional quan la xarxa elèctrica està sotmesa a tensió, o bancs que no processen els ingressos encara que tenir monedes sigui legal.
La política energètica és la palanca que realment es mou
Si busqueu el que és més probable que canviï l'economia de la vostra mineria, vigileu el regulador de l'electricitat i no el financer. Les estructures tarifàries, les normes de connexió i les restriccions estacionals canvien molt més sovint que les lleis, no necessiten legislació nova i poden fer que una operació deixi de ser rendible sense que res esdevingui il·legal.
Això ja ha passat en diversos llocs, tant a nivell nacional com regional, en forma de moratòries sobre noves connexions per a mineria, classes de tarifa específiques per a la mineria i aturades estacionals totals durant els pics de demanda. Cap d'aquestes mesures és una prohibició. Totes acaben igual per a qui paga la factura.
La forma fiscal, i uns quants exemples
Gairebé tots els sistemes que han abordat la mineria la tracten com dos esdeveniments separats: l'arribada de les monedes, valorades en la vostra moneda local en aquell moment, i la venda o l'intercanvi posterior, mesurat respecte a aquest primer valor. L'article dedicat a la mineria i els impostos explica què cal registrar i per què el registre és més difícil que la norma.
On els sistemes es diferencien és en els tipus i en l'enfocament, i val la pena esmentar alguns dels mercats més grans com a exemples de com de diferent es pot tractar la mateixa activitat. S'ofereixen com a il·lustracions del ventall, no com a llista de comprovació, i cadascun s'ha de confirmar amb la seva autoritat fiscal abans de refiar-vos-en.
- Regne Unit: les monedes minades es tracten com a ingressos segons el seu valor en el moment de rebre-les, i una disposició posterior s'examina per separat segons les normes de guanys de capital.
- Alemanya: la mineria i les recompenses semblants es tracten com a ingressos, i el país és poc habitual pel tracte tan favorable que ha donat als actius mantinguts durant molt de temps en el moment de la disposició.
- Índia: un tipus fix sobre els guanys en criptomonedes amb una retenció en origen sobre les transferències, i sobretot sense compensació de pèrdues entre actius, cosa que canvia els números d'un any sense beneficis.
- Austràlia: les recompenses són ingressos ordinaris segons el seu valor en el moment de rebre-les, amb un descompte disponible sobre els guanys d'actius mantinguts més d'un any.
- Japó: el tractament dels actius digitals s'ha anat movent cap a un règim fix separat en lloc dels tipus dels ingressos ordinaris, amb un canvi introduït per fases.
El patró en tots ells és el mateix: la recepció és un esdeveniment tant si veneu com si no, i la mida i l'organització de l'operació decideixen si es tracta com una afició o com un negoci, cosa que al seu torn decideix què hi podeu deduir.
Què cal comprovar abans d'invertir diners
- Si la mineria mateixa és legal on sou, i si hi ha un pas de registre o de llicència.
- Si hi ha una classe de tarifa per a la mineria, o una norma que prohibeix fer funcionar una càrrega comercial en una connexió residencial. Aquesta enxampa la gent que suposava que s'aplicava la tarifa domèstica.
- Si el vostre banc pot rebre els ingressos. En alguns mercats les monedes són legals i l'obstacle és la banca.
- Què passa a la frontera quan arriba el maquinari, i si l'equip de mineria es tracta de manera diferent de les peces d'ordinador normals.
- Quina és la vostra obligació en el moment de rebre, no només en el de vendre, i quins registres espera l'autoritat.
On consultar-ho
Aneu a les fonts primàries. A la majoria de països, l'autoritat fiscal nacional publica la seva pròpia guia sobre els criptoactius, i és gratuïta i més actual que qualsevol resum. El vostre regulador de l'electricitat o la companyia elèctrica publica el quadre de tarifes, que és el document que decideix la major part de la vostra economia. On hi ha una llicència, l'organisme que l'emet n'enumera els requisits.
Les taules en línia país per país són útils per orientar-se i poc fiables per prendre decisions. Es queden desfasades sense avisar, i aquest tema canvia tan sovint que estar desfasat és l'estat normal.